Ficar el gat a la gàbia de transport

Posar un gat a la gàbia de transport és, en molts casos difícil.

Avui us volem donar algunes pautes per facilitar-vos la tasca:

  1. Deixeu la gàbia permanentment posada a casa, sense la porta i amb un coixí a dins
  2. Quan li compreu un premi, una llauna o una joguina deixeu-la a dins
  3. Ruixeu la gàbia amb feliway en sprai de tant en tant
  4. Quan arribi el moment de posar-lo a dins per anar a algun lloc:
    • Si vol entrar voluntàriament ja ho teniu fet
    • Si no hi vol entrar no intenteu forçar-lo. Desmunteu la part de dalt de la gàbia, poseu el gat a dins de la  part de sota i després podeu col·locar la part superior.
  5. Si tot i així no vol podeu probar els diferents mètodes que proposen des de la web de gattos:


Per què és important protegir els nostres animals de les paparres?

A Europa tenim sobretot 3 gèneres de paparres que transmeten diferents malalties:

tick_ixodes_ricinus_1292

Ixodes ricinus:
És coneguda com a paparra vulgar, a Europa transmet la malaltia de Lyme.
Aquesta malaltia està provocada per un bacteri anomenat Borrelia Lyme Disease - Borrelia burgdorferiburdogferi. Aquest bacteri, que té forma d’espiral is’introdueix a la sang per la picada de la paparra. Provoca una inflamació generalitzada que es nota sobretot a les articulacions.
Tot i que el gos pot passar períodes assimptomàtics, quan apareix la malaltia, provoca augment de la temperatura (més de 40*C), dolor articular i muscular que faran que el nostre animal no tingui ganes de moure’s i cridi o plori quan el toquem, perdi la gana i se li inflamin els ganglis entre d’altres signes.
Si no s’administra un tractament de suport adequat aquesta malaltia pot arribar a ser mortal.
Ripicephalus sanguineus:
També anomenada Rhipicephalus_sanguineus_verrel_telitodvepaparra marró del gos. Aquesta paparra és la responsable de la transmissió de la Erlichiosi.
Aquesta malaltia és provocada per un paràsit que les paparres introdueixen a les cèl·lules de la sang i a través d’ella viatja a diferents òrgans. Segons l’òrgan que es vegi afectat els signes seran diferents:
Pèrdua de pes, llagrimeig, rinitis, edemes a extremitats, caminar com marejats…
Si s’agafa a temps aquesta malaltia  es pot curar.
Dermacentor reticulatus
Dermacentor reticulatusAquesta paparra és la responsable junt amb d’altres del gènere Ixodes i Ripicephalus de la transmissió de la Babesiosi.
La Babesiosi és una malaltia provocada per paràsits del gènere Babesia que són introduïts a la sang a través de la picada de la paparra.
La Babesiosi es presenta en dues formes:
Forma aguda: Apareix poc després de la picada de la paparra i dóna febre alta (més de 40*C), cansament, anorexia, diarrees, vòmits i problemes respiratoris.
Forma crònica: Apareix temps després de la picada i dón febre intermitent, pèrdua de pes, alteracions hepàtiques (ictericia) i a vegades fins i tot la mort.


Un bebè arriba a casa del nostre gos: Què fem per que vagi tot bé?

PAUTES PER L’ARRIBADA D’UN NEN A CASA

L’arribada d’un bebè a casa pot ser una situació complicada pel nostre animal de companyia. La casa s’omple de noves olors, nous sorolls i noves rutines que ell no està preparat per entendre.

Si comencem a treballar l’arribada abans de que es produeixi, ajudarem a que el procés no sigui tan traumàtic pel nostre gos.

Abans de l’arribada

gosllepanenComenceu a portar a casa tovalloles, colònies, cremes hidratants, bolquers… qualsevol cosa que després serà habitual, deixeu que el gos la olori i premieu-lo.

El més habitual és que no vulgueu tenir el gos donant voltes per l’habitació del nen intentant olorar-ho tot i reclamant la vostra atenció. Per tant, el millor és que li denegueu l’accés a aquella habitació abans que arribi el bebè. La manera més senzilla de fer-ho és utilitzar una porta per nens que li permetrà veure l’habitació però no entrar-hi.

També és important que el gos estigui correctament vacunat i desparasitat abans de l’arribada del nen.

El dia que arribi

La primera vegada que porteu el nen a casa, seria aconsellable que algú s’emporti el gos a passeig. Així aconseguim que la mare pugui instal·lar-se a casa tranquil·lament sense estar pendent de la reacció del gos que de segur estaria excitat amb la novetat.

Un cop el bebè estigui instal·lat i els pares també, el gos pot tornar al domicili i podreu dedicar-li una estona permetent que s’acosti al nen de manera tranquil·la i premiant-lo cada cop que l’olori o el miri.

Primer contacte nen-gos

El més habitual, és que el gos mostri interès pel nouvingut i li hem de permetre acostar-s’hi i olorar-lo. Fixeu-vos bé en la reacció del gos i mantingueu la calma, si creieu que s’hi està acostant massa o que mostra una conducta no adequada no el castigueu, crideu-lo per que vingui cap a vosaltres i premieu-lo.

La primera trobada ha de ser tranquil·la i curta, no forceu la interacció acostant l’un a l’altre. Permeteu que el gos decideixi a quina velocitat i a quina distància vol estar del nen.

Com evitar que el gos es senti desplaçat o “gelós”

El més habitual és que quan arriba un nen a casa el gos passi a segon pla. La tendència de qualsevol propietari ésgosmosca no fer cas al gos quan el bebè és present i quan el nen dorm o no hi és “compensar” aquesta manca d’atenció acariciant-lo, jugant amb ell, premiant-lo…

Aquest intent d’equilibrar la balança, el que realment provoca en el gos és una associació negativa amb la presència del nen. Si el gos pensés, seria més o menys així:

“Quan el nen és aquí no rebo cap atenció, quan el nen no hi és les rebo totes. Conclusió: el nen no m’agrada

El més recomanable és fer que el gos associï la presència del nen amb l’inici de la “diversió” per tots. Cal que el gos “pensi”:

“Quan no veig al nen no em fan ni cas, però de seguida que arriba em premien, m’acaricien, juguem… Conclusió: M’encanta el nen

Si al gos li agrada rebre visites a casa també hem d’aplicar aquesta teoria a les visites que seran abundants sobretot els primers dies. Tot i que venen a casa a conèixer al nen, és important que saludin al gos, que l’acariciïn i el premiïn mentre li fan cas al bebè.

bbgosL’educació del nen

A mida que el nen vagi creixent començarà a tractar al gos com una joguina més. És important que ensenyeu al vostre fill a respectar el gos mostrant-li que ell també sent dolor.

Tot i així, fins als 3 anys d’edat, els nens no estan preparats per aprendre a relacionar-se correctament amb el gos i és pràcticament inevitable que l’abracin, li estirin de les orelles, de la cua… per tant, totes les interaccions entre el nen i el gos han de ser sota supervisió dels pares per separar-los quan el nen li estigui fent mal.

Si veieu que el gos es cansa i intenta fugir del nen és important que pugui accedir a una zona de la casa on el nen no hi arribi. El més senzill és posar una porta per nens i tancar-la deixant el gos a l’altre costat quan ho necessiti.

Penseu sempre que el millor dels gossos té un límit de paciència i no és necessari que hi hagi d’arribar.

MAI DEIXEU EL NEN I EL GOS JUNTS SENSE SUPERVISIÓ


Quines eines tenim per lluitar contra la Leishmaniosi?

Des de fa uns anys, la Leishmaniosi o “malaltia del mosquit” ha estat motiu de preocupació tant per veterinaris com per propietaris. Com a conseqüència d’això, s’ha dut a terme una molt bona i molt extensa investigació de com podem evitar-la.
Precisament per això, moltes vegades, ens trobem amb el que podria semblar masses opcions i no tenim clar quina és la millor.
Per tal de prendre decisions adequades i de manera informada us volem acostar un petit resum de quines són les opcions que tenim a l’abast i que compten amb un recolzament científic.

1.Pipetes:

Segons el nostre coneixement, tenim dues pipetes al mercat que repel·len el mosquit. En ambudes, el producte repel·lent és la permetrina. Segons Vectra, els “aterratges” de mosquits es redueixen en un 80% i s’eviten les mossegades completament.
AdvantixJPGAdvantix: L’activitat repel·lent dura 3 setmanes des del moment d’aplicació de la pipeta. També és actiu durant 4 setmanes front a puces i paparres. Conté a més, Imidacloprid com a insecticida.
PREU:11,10 /mes*
Vectra 3D: L’activitat repel·lent dura 4 setmanes. També té
Vectra-3D
activitat contra puces i paparres durant 4 setmanes. Conté a més Dinotefuran com a insecticida i Piriproxifè com a inhibidor del creixement dels insectes.
PREU: 11,30/mes*

2.Collars:

Actualment tenim només una opció recomanable.
collar_leishmania_scalibor_para_perros
Scalibor:El collar té una activitat repel·lent contra el mosquit de 6 mesos. L’efecte màxim és a les 2-3 setmanes post-aplicació i té una efecte antipuces de 4 mesos i antipaparres de 6 mesos. El repel·lent que conté és la permetrina.
En un estudi en zones d’alta prevalència de Leishmaniosi com la nostra, es va demostrar que només el 3% de gossos que portaven Scalibor desenvolupaven la malaltia.
PREU: 4,42/mes*

3.Vacuna:

canileishCaniLeish: La vacuna va aparèixer al mercat a l’any 2011. Des d’aleshores s’han reportat efectes secundaris que no són diferents ni més habituals dels que es reporten en les altres vacunes d’aplicació habitual.
Quina eficàcia té? En l’estudi més significatiu, els resultats mostraven que els gossos vacunats tenen 4 vegades menys possibilitats de desenvolupar la malaltia.
Per poder rebre la vacuna cal que el gos sigui major de 6 mesos d’edat i que no tingui ja la malaltia de la Leishmaniosi. Per això, la primera vegada que s’aplica s’ha de fer un test per descartar la infecció.
La primera vegada que s’aplica, a més, cal donar 3 dosis separades 21 dies. Després, només es necessita un record anual de la vacuna.
PREU: 8,9/mes* el primer any i 3,75/mes* els següents anys

4.Xarop Leisguard:

El xarop actua augmentat la immunitat cel·lular en el gos. Aquest tipus d’immunitat és la adequada per lluitar contra la Leishmaniosi. Per tant, el xarop serveix tant per prevenir el desenvolupament de la malaltia com per tractar-la en les fases inicials.
leisguard
Els efectes secundaris són lleus i solen esser transitoris.
Quina eficàcia té? Els estudis demostren que els gossos tractats amb Leisguard tenen 7,5 vegades menys possibilitats de desenvolupar la malaltia.
El xarop s’administra diàriament durant 4 setmanes seguides. Aquesta administració es repeteix 3 cops a l’any en zones endèmiques com la nostra.
Per poder prendre Leisguard cal que el gos no tingui problemes hepàtics, ni gastrointestinals i que no sigui una femella amb problemes previs de pseudolactació.
PREU: 3,3/mes*
*El cost és mensual per un gos de 10 Kg.
La nostra recomanació és utilitzar dos collars Scalibor anualment i el xarop de Leisguard. Amb aquesta combinació s’aconsegueix una efectivitat del 98% en la prevenció de la Leishmaniosi. A més, ja que molts propietaris utilitzen pipetes per evitar les puces i paparres recomanem utilitzar-ne alguna que també protegeixi contra el msoquit.

 


10 consells per mantenir el teu gat en forma mentalment

Tots sabem que mantenir-se mentalment actiu és molt important per nosaltres, però també ho és pels nostres gats. El teu gat té una ment meravellosa i necessita que l’estimulin i l’hi posin reptes per ajudar-la a mantenir-se en bona forma.
Aquí tens 10 consell per ajudar-te a començar:
1.- Juga amb el teu gat
Juga cada dia amb ell utilitzant joguines interactives. Tu mous la joguina com si fos una presa i ell es dedica a posar en pràctica les seves magnífiques habilitats com a caçador.
primerafoto
Les sessions de joc interactives permeten al teu gat millorar  les seves tècniques de persecució i espionatge i cada dia encertar millor en quin moment llançar el seu atac final.
2.-Fes divertida la hora de menjar
En comptes de tirar un grapat de pinso al bol del teu gat, fes servir joguines que fan que hagi de resoldre un puzzle per aconseguir el menjar. Així tindrà la oportunitat de buscar-se el seu menjar tal com faria en llibertat.
segonafoto
3.- Jugar a fet i amagar quan està sol.
Agafa les joguines que té el teu gat per jugar sol com ratolins, pilotes… i amaga-les estratègicament per casa per tal que ell els “descobreixi” de nou. Així l’ajudràs a mantenir-se atent quan camini per casa.
4.- Agility “fet a casa”
Comença amb les coses més bàsiques com fer passar el teu gat per un túnel fet de cartulina i vés afegint obstacles progressivament. L’agility tan en gossos com en gats és una combinació ideal d’exercici físic i mental.
5.- Ensinistrament amb clicker
El clicker és un mètode d’ensinistrament ideal per ajudar a tractar problemes de conducta però també serveix simplement per posar reptes mentals divertits al teu gat. Pots entrenar-lo amb clicker per fer coses com xocar-la, passar saltant per un aro o seure sobre les potes del darrere, però també per moltes altres coses.
6.-Evita la solitud
tercerafoto
Per alguns gats la companyia d’un altre gat és una manera ideal d’evitar la solitud. Especialment si el propietari passa moltes hores fora de casa. Tenir un company de jocs li donarà moltes oportunitats de jugar i mantenir-se alerta. Aquesta opció és ideal si has adoptat un gatet. Un cop el gat és adult, pot ser molt difícil introduir un altre gat a casa sense provocar problemes de conducta.
En canvi, si vas a adoptar un gatet és molt recomanable adoptar-ne dos.
Tot i així, la companyia d’un altre gat mai pot substituir l’atenció del propietari.  Juga amb ell i para-li l’atenció necessària. Tenir un gat no és només donar-li menjar, una safata de sorra i un refugi. Tenir un gat va d’establir relacions afectives amb un animal.
7.- Fes que sigui un gat sociable
quartafoto
Comença a socialitzar-lo quan és molt jove i tindràs un gat  capaç d’ajustar-se als canvis, acceptar visites a casa i en general, de gaudir més de la vida.
8.- Minimitza l’estrès
Analitza les coses que poden estar causant massa estrès al teu gat: Una mala relació amb un altre animal de companyia, que un membre de la familia no el tracti bé, o viure en condicions sanitàries no òptimes.
9.- Afronta els problemes de conducta
Si el teu gat té un problema de conducta, afronta’l el més aviat possible, un cop solucionbat, la seva activitat es podrà centrar en gaudir de les coses bones de la vida.
10.- Preocupa’t de mantenir-lo en un bon estat de salut
Cat at the vet
Ajuda’l a mantenir-se actiu, alimenta’l amb menjar per gat de bona qualitat i apropiat per la seva edat, el seu estat reproductiu i la seva salut. Porta’l regularment al veterinari i preocupa’t per qualsevol problema de salut que pugui tenir.
Article traduit de la web de Pam Johnson-Bennett


Joguines per gossos fetes a casa i comprades

Els gossos juguen durant tota la seva vida, quan són molt grans ho fan diferent, però mai deixen de fer-ho
Quan són petits els serveix per aprendre totes les coses que, de grans, necessitaran per sobreviure i relacionar-se correctament amb els seus congèneres. I quan són adults ho fan simplement per divertir-se i reduir els nivells d’estrès.
Per tant, hem de procurar que sempre tinguin la opció de jugar si ho volen.
Dividirem els jocs en funció de si són adequats per a què el gos jugui sol o si necessiten la
nostra interacció.
És important que des de cadell li ensenyis que quan es queda sol pot fer moltes coses divertides, fer-ho, t’ estalviarà destrosses a casa i a més tindràs un gos més feliç.
Comprades:
Captura de pantalla 2015-01-10 a las 10.34.33
Trobaràs una immensa varietat de joguines en qualsevol
establiment que es poden omplir amb menjar.
El clàssic i, a més, l’aposta segura són les de la marca Kong. Però pots provar amb qualsevol altra marca. En el que t’has de fixar és:

  • El gos la pot trencar? Si la joguina és de qualitat et durarà com a mínim 1 any. No escatimis en el preu en aquest aspecte, a la llarga, hi sortiràs guanyant.
  • Té la mida adequada pel meu gos? La majoria de joguines d’aquest tipus van per talles i inclús per edats. El que has de mirar és que el forat per on surt el menjar és prou petit com perquè no li entri el morro però no tan petit com perquè se’l pugui empassar.

Si dubteu entre dues talles escolliu la més gran.
Fetes a casa:
Qualsevol cosa que pugui contenir menjar és potencialment una joguina. Aquí et deixo uns quants exemples però quan comencis veuràs que és molt fàcil pensar en noves opcions.
Botella de plàstic dur: Agafa una botella de 5 litres i 
Captura de pantalla 2015-01-10 a las 10.38.55
fes-li forats de manera que les boletes de pinso o els premis puguin passar-hi, però que no en surtin fàcilment. El gos li donarà voltes per buidar-la. Has de mirar que no sigui prou petita com perquè la mossegui, si ho fa, podria trencar-la i empassar-se els trossos. La primera vegada que li donis has de supervisar-lo per assegurar-te que no implica cap perill pel teu gos.
Captura de pantalla 2015-01-10 a las 10.39.02Caixa de paper: Agafa una caixa de cartró que tingui una alçada equivalent a la meitat de la del teu gos. Omple-la amb papers de cel·lulosa arrugats i trossets de premi. Deixa-li la caixa perquè hi busqui els premis. Si s’empassa algun tros de paper no et preocupis, però observa’l la primera vegada que li deixis, si li dona per menjar-se tot el paper no és una joguina adequada per ell.
Captura de pantalla 2015-01-10 a las 10.53.41
Gelat de fruita: Agafa un bol omple’l d’aigua i de trossos de poma, pera i pastanaga. Posa-ho tot al congelador i quan estigui congelat el desemmotlles i li deixes el glaçó. Que el vagi llepant i en tregui la fruita. Aquesta joguina serveix per gossos que llepen el gel o que hi van jugant fins que es desfà. Si el mossega no és una joguina per ell.
Rastres d’olor: Agafa un premi que sigui una mica greixós. (Gall d’indi t’anirà bé). Frega el premi pel terra seguint una línia quan el gos no et vegi. Acaba amagant el premi darrera la pota d’una taula o una porta. El gos aprendrà a seguir el rastre per trobar els premis.